dissabte, 27 de novembre del 2010

Bases 14è Premi Boira de Teatre. Organitzat pel GALL

Al següent enllaç trobareu un document amb les bases del premi Boira 2011. Animeu-vos a presentar una obra!

En aquesta edició hi haurà un premi en metàl·lic de 1.000 euros, gentilesa d'ÒMNIUM CULTURAL.


BASES DEL 14è PREMI BOIRA DE TEATRE 2011

dilluns, 8 de novembre del 2010

Interferències, d’Emili Jané. Teatre Centre de Manlleu

Teatre Centre de Manlleu

Estrena de l'obra 'Interferències' d’Emili Jané

Divendres 22 d’octubre de 2010 
Interferències és una successió d'escenes, sense cap vinculació aparent entre elles, però que giren al voltant d'un tema comú: la comunicació. O millor dit, la incomunicació, les dificultats que tenim, en plena era de les noves tecnologies, per comunicar-nos, per fer-nos entendre, per establir lligams... Des d'una parella que no s'escolta, fins al llenguatge inintel·ligible dels joves, passant per la cultura de les xafarderies o un pastisser que va a la seva. Un retrat actual, àcid i irònic, de la nostra societat i d'algun dels ‘vicis' que la caracteritzen.


  



L’obra està dirigida per Josep Colomer i escrita pel periodista Emili Jané. Hi actuen una vintena d’actors del mateix Teatre Centre i d’altres companyies de la comarca, com per exemple Ventall Teatre, el GALL o Tona 78 Talia.

   





(Foto: EMILI JANÉ. Periodista, actor i autor teatral)


La mort dins una baralla de naips, de Manuel Veiga. 6 de copes

De dia, el sol il·lumina una fira que, aparentment, reposa per oferir una tarda plena d'il.lusions. El temps va sempre amb pressa. Cau la nit, la lluna transforma la fira en noves atraccions. Malastrugança. Nit maleïda. L'avenir escrit al cel roig es guarneix amb vestit de dol. Tota la nit ens trasbalsa el temor del perill, la influència del pleniluni ens porta desgràcies. Fem callar la memòria.
L'avenir és dins una baralla de naips... escapça.
Els auguris màgics de les cartes mai no enganyen.

El grup de teatre 6 de copes feia el seu primer “bolo” a Prats aquest dissabte 30 d’octubre, amb  La mort dins una baralla de naips de Manuel Veiga, obra que havia estrenat a l’estiu a l’Institut del Teatre de Vic








MANUEL VEIGA

Actor i dramaturg. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estrenat i publicat a Espanya, Cuba (L´Havana), Argentina (Buenos Aires) i l’Uruguay (Montevideo). Premi Nacional SGAE, entre d’altres. Comença a escriue a la dècada dels 90.

OBRA PREMIADA COM A AUTOR:

- “Final del trayecto”. PREMI SERRA I MORET 2001 de la Generalitat de Catalunya al millor guió inèdit de curtmetratge.
- “Recreo”. PREMI NACIONAL SGAE 1997.
- “La mort dins una baralla de naips”. PREMI SALVADOR ESPRIU 1995.
- “Tempesta de neu”. PREMI SGAE 1995 de L´ASSOCIACIO D´ACTORS I DIRECTORS PROFESIONALS DE CATALUNYA.

OBRA ESTRENADA:

- “Trayecto final” (PREMI SERRA I MORET 2001) Estrena com a teatre breu: Casa de América / Madrid. Salón del Libro Teatral Español e Iberoamericano. Direcció: Asociación de Autores de Teatro de España. Intèrprets: CARMEN MACHI i PAULA SOLDEVILA. (Novembre 2002)

- “Recreo” (PREMI NACIONAL SGAE 1997) Estrena (versió castellana): Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos T. Principal / Alicante. Direcció PEDRO MARI SÁNCHEZ. Intèrprets: KITI MANVER, PAULA SOLDEVILA i PEDRO MARI SÁNCHEZ (Octubre 2001). Lectura dramatitzada (versió castellana): Ciclo SGAE (Madrid) i En otras palabras (Zaragoza); lectura dramatitzada (versió catalana): Cicle SGAE (Barcelona)
- Publicada (versió castellana) en la Colección Teatral SGAE. (Ed. Fundación Autor /Madrid) i en la revista PRIMER ACTO (Madrid)
- Publicada (versió catalana) en la Col.lecció SGAE de l´Associació d´actors i directors professionals de Catalunya i en la revista ESCENA (Barcelona)

- “La botiga de les mil i una nits”. Estrena (versió catalana): L´Espai de la Generalitat. Direcció: MARTA ALMIRALL.
- “Roseland musical”. (Gener 2001). Estrena (versió castellana): Gira per tota Espanya. ROSELAND MUSICAL.
- Publicada (versió catalana) Ed. Casals(Barcelona)
- Publicada (versió castellana) Ed. Casals (Barcelona)

- “Tempesta de neu”. (PREMI SGAE DE L´ASSOCIACIÓ DE ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA). Estrena (versió castellana): T. El Sótano de La Habana (Cuba). Direcció: J. MARIA COLL. Intèrprets: GINA CARO, TAMARA CASTELLANOS i UNYK ANELLO. (Desembre 1998). Propera estrena (versió catalana): Sala Muntaner de Barcelona. Direcció: MANEL DUESO. Adaptació radiofònica (versió catalana): CATALUNYA RADIO. (Gener 2001)
- Publicada (versió catalana) en la Col.lecció SGAE de l´AADPC. (Barna)
- Propera publicació (versió castellana) Ed. Centro Latinoamericano de Creación e Investigación Teatral (CELCIT / Buenos Aires).

- “Una hora de felicitat”. Estrena (versió catalana): Sala Muntaner de Barcelona. Direcció: FREDERIC RODA I FABREGAS . Intèrprets: PILAR MARTINEZ, IMMA BRACONS i MANUEL VEIGA. (Desembre 1997). Estrena (versió castellana) Teatro Puerto Luna de Montevideo (Uruguay) Direcció: LUCIA ARBONDO. Intèrprets: GABRIELA IRIBARREN, DANIEL BERGOLO i PAULA PICCIATTORE. (Novembre 2002). Propera producció a La Havana (Cuba)
- Publicada (versió catalana) en la Col.lecció S.G.A.E. de l´AADPC.
- Publicada (versió castellana) en la Colección SGAE – Fundación Autor
- Propera publicació (versió castellana) Ed. Centro Latinoamericano de Creación e Investigación Teatral (CELCIT / Buenos Aires).

- “La mort dins una baralla de naips”. (PREMI SALVADOR ESPRIU). Estrena Taller Interpretació de l´ Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Direcció: JOAN CASTELLS. (Desembre 2002)
- En preparació adaptació radiofònica (CATALUNYA RADIO)
- Publicada en la Col.leció Biblioteca Teatral de l´Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

- “Jar” (CARMEN AMAYA IN MEMORIAM). Estrena: T. Adrià Gual de la Diputació. (Desembre 1993) i a la Sala Triángulo de Madrid (Maig 1995) Direcció: ISABEL RODRÍGUEZ. Intèrprets: PILAR MARTINEZ i MANUEL VEIGA
- Publicada en la colección teatral Antonio Machado. (Ed. Visor/Madrid)
- Publicada en la revista Entreacte de l´Associació d´Actors i Directors Professionals de Catalunya.

ALTRES:

- “Lorca y las sombras” (Dramaturgia sobre textos del “Teatro inédito de juventud” de FEDERICO GARCIA LORCA). Estrena: Sala Muntaner de Barcelona (Novembre 1998). Direcció: PILAR MARTINEZ. Intèrpret: MANUEL VEIGA.

- “Nacidas para el humor”. (Sketch Music-hall) Estrena T.Goya de Barcelona (desembre 1998) Intèrprets: LITA CLAVER “LA MAÑA” i PAZ PADILLA.

COM A ACTOR:
TEATRE (extracte):

- “El cafè de la Marina” de JM DE SAGARRA, dir. RAFEL DURAN
- “Dissabte, diumenge, dilluns” de FILIPPO, dir. SERGI BELBEL
- “Romeo i Ofelia” de V.ALVARO, dir: VICTOR ALVARO
- “La dona incompleta” de D.PLANA, dir: SERGI BELBEL.
- “Diner negre” de R.COONEY, dir: PEP PLA.
- “El Alcalde de Zalamea” de CALDERON, dir: SERGI BELBEL.
- “Okupes al Museu del Prado” d´A.MIRALLES, dir: RICARD SALVAT.
- “Trist com quan la lluna...” de LL.A. BAULENES, dir: PERE SAGRISTÀ.
- “Rumors” de N.SIMON, dir: SERGI BELBEL.
- “El Suïcida” de N.ERDMAN, dir: MAGDA PUYO.
- “Lorca y las sombras” de LORCA, dir: PILAR MARTÍNEZ.
- “Alma ausente” de LORCA, dir: PEPA LOPEZ.
- “Don Perlimplín...” de LORCA, dir: GENOVEVA PELLICER.
- “Maleïts” de PERE PEYRÓ, dir: PERE PEYRÓ.
- “Una hora de felicitat” de M.VEIGA , dir: FREDERIC RODA
- “Jar” (Carmen Amaya in memoriam) de M.VEIGA, dir: I. RODRIGUEZ.
- “Els cavallers de Verona” de SHAKESPEARE, dir: CALIXTE BIEITO.
- “Vides privades” de N.COWARD, dir: JAUME MELENDRES.
- “L´estació de les dàlies” de M.RODOREDA, dir: CALIXTE BIEITO.
- “Fantasio” de MUSSET, dir: JOSEP M. MESTRES.
- “Allò que tal vegada s´esdevingué” de J.OLIVER, dir: MONTSERRAT JULIÓ.
- “Romeo i Julieta” de SHAKESPEARE, dir: ESTEVE POLLS.

CINEMA
- “Tic-tac” de ROSA VERGËS
- “El pont” (curt) d´EDUARD SÁNCHEZ.
- “Mal d´amors” de CARLES BALAGUÉ.
- “El complot dels anells” de FRANCESC BELLMUNT
- “La Rossa del bar” de VENTURA PONS.

TELEVISIÓ
- “Hospital Central” (Tele 5)
- “Psico-Express” (DAGOLL-DAGOM-TV3)
- “Abogados” (Tele 5)
- “El Comisario” (Tele 5)
- “Temps de silenci” (TV3)
- “Laberint d’ombres” (TV-3)
- “Nissaga de poder” (TV3)
- “Barri Sèsam” (TVE)
- “Justícia fosca” (TV3-LORIMAR)
- “La granja" (TV3"



La història del Senyor Sömmer, de Patrick Süskind. El Triquet

Dissabte 6 de novembre, El Triquet estrenva  a Centelles  La història del Senyor Sömmer de Patrick Süskind. Un mònoleg adaptat per Pep Tosar i interpretat per Pere Mas. Direcció de Joan Puig.


  
 

La història del senyor Sömmer  


La història del senyor Sömmer és una col·lecció d’escenes humorístiques protagonitzades per un nen en edat escolar: la seva afició a enfilar-se als arbres, l’horror a les frases estereotipades del seu pare, l’enamorament infantil amb la nena Carolina Kückelmann, l’aprenentatge d’anar amb bicicleta, les lliçons de piano a ca la senyoreta Funkel i la seva revellíssima mare, la hilarant anècdota del moc enganxat a la tecla del fa sostingut...

Ningú no sap què li passa al senyor Sömmer, però de sol a sol camina. Camina a molt bon pas, amb el seu bastó com una tercera cama, amb la seva petita motxilla, no per anar enlloc, no per fer esport o anar d’excursió, sinó que camina perquè no pot suportar d’estar-se quiet, perquè alguna cosa hi ha de trencada dins d’ell que el fa col·locar-se al marge del tracte social i potser fins i tot del tracte amb ell mateix. Ha viscut (aventuro) alguna cosa que no es pot perdonar. Alguna cosa que no es pot resistir si no es crema contínuament a base de caminar amb sol o amb pluja, sense parar, ràpid. I el protagonista infantil de la història ho observa des de la seva perspectiva, com un element més del paisatge, però també com una ombra enigmàtica i sempre present que posa en entredit la pretesa comoditat del seu món.

La història del senyor Sommer té dos moments clau. El primer és quan el narrador infantil, enrabiat per la humiliació de l’escena del moc sobre la tecla del fa sostingut, decideix suïcidar-se pel mètode d’enfilar-se a un arbre molt alt i deixar-se’n caure. Quan ja té la branca triada i ja li sembla tastar la magnificència del seu futur enterrament, es presenta l’apressat senyor Sömmer i fa una brevíssima parada per dinar sota l’arbre, amb mirades furtives, amb queixes gemegoses on s’hi “barrejaven la desesperació i l’ànsia d’alleujament”. “Acabava de veure un home que es passava tota la vida fugint de la mort.”. Sobtament li fa impressió que estava fent el ridícul i és clar, el narrador renuncia al suïcidi

El segon moment clau és una situació simètrica, pocs anys després. El narrador torna apressadament cap a casa seva amb bicicleta, ja és gairebé fosc i per casualitat veu com el senyor Sömmer s’endinsa decididament dins el llac, com si volgués travessar-lo caminant. Al cap d’una estona només queda el barret de palla sobre l’aigua i el narrador no ha fet res per deturar-lo, per, podríem dir-ne, tornar-li el favor. El deixa acabar amb la seva cursa-condemna. O potser el deixa acomplir un sacrifici necessari.






 



Patrick Süskind

Nascut a Amsbach (Baviera, Alemanya) el 26 de març de 1949. Fill de l'escriptor i periodista W. I. Süskid, va estudiar Història Moderna i Medieval a la Universitat de Munic i a Aix-en-Provence, França. Va publicar primerament alguns contes, entre ells “Una Batalla”, inclòs a l’antologia La Coloma (1979). El seu primer llibre d’èxit, però, va ser El perfum (1985), seguit de La Història del Sr. Sömmer (1991) i Tres Històries (1995). Un altre treball que li va donar fama va ser el monòleg dramàtic El Contrabaix (1984).

Se sap molt poc sobre la vida de Süskind, que és considerat una de les persones més introvertides de l'escenari literari alemany. Süskind evita fins i tot les trobades per signar autògrafs i no li fa cap gràcia la idea de transformar els seus llibres en pel·lícules, per la por que té que siguin plagiats o falsificats. Malgrat d'això, El perfum va ser transformat en pel·lícula per Tom Tykwer l’any 2006.

A més d'escriptor, Patrick és també guionista de televisió. Al costat d'Helmut Dietl va escriure el guió de Rossini, una història que transcorre al submón de Munic. El perfum va ser publicat inicialment en capítols al diari Frankfurter Allgemeine. La novel·la en capítols va tenir tant d’èxit que a finals d'aquell mateix any (1985) va ser transformada en llibre. L'obra va arribar a dalt de tot de les llistes dels més venuts a la majoria dels països en què va ser publicada.